Portem molt de temps amb això i el gran recorregut com a empresa de software de negocis en ha fet guanyar experiència i solidesa en tots els sectors: tèxtil, distribució, retail, hotels, laboratoris, ensenyament...El nostre personal és fidel a l'empresa i, per això, la gran majoria del nostre personal porta una mitjana de 10 anys a Ekamat.
Durant aquests 40 anys hem treballat de valent i molt! Però també ens hem rigut i molt! I es que 40 anys donen per molt...
Recordo el matí del 17 d’octubre de 1986, quan al migdia van donar la noticia que Barcelona seria seu olímpica de 1992. Estàvem al despatx i ens vam sumar a l’alegria col·lectiva tirant paperets per la finestra del carrer, per on hi circulaven els vehicles fent sonar els clàxons i botzines. Quins temps aquells…
Encara recordo aquell dia que em va trucar un senyor d’una empresa amb un nom molt estrany per fer-me una entrevista de feina, era l’any 1985. Quan vaig veure el “jefe” per primera vegada, vaig tenir la intuïció que era un bon home: em sentia prou còmode parlant-hi. Les oficines també em van semblar prou agradables i vaig pensar que seria el meu possible futur treball. Han passat 31 anys des de llavors.
Octavi, un dia vas dir que l’empresa que t’hagués agradat crear era un lloc on la gent se sentís bé, un lloc obert i sense parets, on cadascú es pogués desenvolupar a sí mateix. Així és com m’he sentit, i aquesta ha estat la meva percepció.
Sempre recordaré la primera vegada que vaig anar al despatx d’Ekamat, amb només 7 anys, a visitar la meva mare, que hi treballava. Jo pensava que era la NASA, tot ple d’ordinadors, gent molt concentrada… Quina por!
Em ve a la memòria una anècdota que tinc molt present, ja que es va produir en un dels moments més importants de la meva vida, el dia que va néixer el meu fill Marcos. Uns dies abans del part, intentava quedar amb l’assessor fiscal per comentar uns temes urgents. Per molt que jo l’insistia en reunir-nos, al·legant que no em quedaven massa dies abans d’agafar la baixa per maternitat, no hi havia manera que pogués atendre’m i em va deixar plantada en diverses ocasions. Finalment, el dia que l’assessor va trobar un forat a l’agenda, qui va faltar a la cita vaig ser jo, ja que estava a l’hospital a punt de ser mare. El pobre home es va quedar petrificat...
Què millor manera de celebrar aquests 40 anys que amb tots vosaltres? Aconsegueix la teva entrada i vine a celebrar-ho a lo gran!
Aquest web utilitza cookies per obtenir dades estadístiques de la navegació dels seus usuaris. Si continues navegant, considerem que acceptes la seva utilització. Entiendo y acepto el uso de cookiesMás información